Els obstacles per a les dones en l’àmbit laboral i la “revolució de gènere” pendent, a debat al Parlament

La taula rodona sobre ‘Dona, treball i economia’ que va tenir lloc ahir al Parlament de Catalunya va ser un bon resum de les problemàtiques a què ens enfrontem avui les dones en l’àmbit laboral, així com dels passos que hem de donar per anar-les resolent. La presidenta de la cambra, Núria de Gispert, va obrir la sessió reivindicant els avenços en l’àmbit polític: Catalunya compta avui amb el Parlament més paritari de la seva història, que és alhora el més paritari de l’Estat espanyol i del conjunt de la UE (les 59 diputades representen un 43% dels parlamentaris, davant el 30-35% de la resta de països europeus).

La consultora de ‘Dona i empresa’, Anna Mercadé, que ahir oficiava com a moderadora, va posar el contrapunt de realitat enumerant els principals problemes que caracteritzen el nostre mercat laboral: segregació horitzontal (oficis feminitzats menys valorats i mal pagats, versus sectors masculinitzats ben pagats i més valorats socialment), desigualtat salarial (a Catalunya, les dones cobrem fins un 25% menys per la mateixa feina; a la UE, la diferència és del 17%), precarietat (jornades parcials, amb menys garanties i menor projecció professional), càrregues familiars (assumides principalment per les dones), economia submergida (majoritàriament femenina) i l’anomenat “sostre de vidre” (malgrat estar més ben preparades, la part superior del mercat laboral l’ocupen bàsicament homes).

Carme Poveda, economista i responsable d’Estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, va presentar una radiografia de la dona en el món de l’empresa a Catalunya que il·lustra molt gràficament la discriminació femenina: a mesura que ascendim en la piràmide del mercat laboral, el percentatge de dones disminueix. Som un 60% del total de persones titulades universitàries, però representem només un 25% de l’alumnat en programes MBA, un 11% dels càrrecs directius estratègics, un 8,2% dels consells d’administració i un 4,5% de les direccions generals. Els motius principals són l’abondonament –temporal o definitiu– de la carrera professional a causa de la maternitat, i la subocupació (no casual, ja que ens formem sobretot en carreres amb més probabilitat de patir subocupació que les que trien majoritàriament els homes).

Tot i que el mercat laboral és gairebé igualitari en termes de participació (53% d’homes vs. 47% de dones), la descompensació es reflecteix en el temps que destinem a la cura dels fills, la mesura en què patim els horaris extensius (que dificulten la conciliació) i les diferències salarials. Després de la incorporació massiva de les dones al mercat laboral (dècada de 1980), l’equiparació de la formació universitària (1990…) i el nou marc legislatiu assolit durant els primers anys del segle XXI, la dècada actual ha de ser –segons Poveda– la del canvi de les regles de joc. La crisi –que ha afectat més els homes per motius sectorials i de nivell formatiu– hauria de marcar un punt d’inflexió cap a una nova dinàmica més igualitària.

La directora general corporativa d’Inmobiliaria Colonial, Carmina Ganyet, va explicar el seu cas personal com a exemple del trencament i la recerca permanent d’un equilibri canviant entre les diferents facetes de la vida. “En alguns moments es prioritza la feina, en altres la maternitat, en altres la parella… o els amics, o els pares. En qualsevol cas, hem de ‘sortir de l’armari’: actuar amb sinceritat i amb naturalitat, perquè les principals responsables de canviar les regles de joc som nosaltres. Si ho fem, la gent ho entendrà”. La clau, per Ganyet, és la jornada flexible –no només per a les dones, sinó com a fórmula beneficiosa per a tota la societat–, tal com la va aplicar ella quan el període més crític de l’empresa que dirigeix va coincidir amb el naixement del seu segon fill.

Muriel Casals, economista i presidenta d’Òmnium Cultural, va reivindicar les aportacions no remunerades –ni comptabilitzades com a rendiment laboral– de les dones, i la necessitat d’anar més enllà de la lògica del mercat i valorar altres factors que també incideixen en el benestar. Des d’aquest punt de vista, el gran repte és “que els homes s’atreveixin a fer el que hem fet les dones” (almenys, les de classe mitjana que s’ho han pogut permetre): triar per fer compatibles la trajectòria professional i la familiar. “El món serà millor amb homes que no vulguin arribar a dalt de tot, però la condició és que les dones ens enamorem d’aquest tipus d’homes!”.

L’empresària Laura Morata va fer èmfasi en el respecte, l’empatia i l’acompanyament com a valors clau per a la conciliació i el bon clima laboral, i la directora de l’Institut Català de les Dones, Montserrat Gatell, va assegurar que “cal una vertadera revlució de gènere en què siguem protagonistes i escrivim la nostra història”.

Podeu veure el video de la sessió al Canal Parlament (web).

Anuncis

Quant a Dones Directives i Professionals de l'Acció Social

Xarxa que treballa per augmentar la presència i la visibilitat de les dones en l’àmbit social.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s