‘Les líders polítiques i el feminisme’, article d’opinió de Gemma Altell a El Periódico de Catalunya

Les líders polítiques i el feminismeLa candidata a la secretaria general del PSOE encarna com ningú l’estructura patriarcal del partit

Sentíem fa uns mesos que la senyora Susana Díaz era la guanyadora en totes les travesses per a les primàries del PSOE. Entre els valors que se li suposen hi ha la possibilitat de ser la primera dona secretària general del partit, i em pregunto: ¿quin és aquest valor afegit? Que la senyora Díaz acabi essent la secretària general del PSOE és tan poc transformador per a les dones com que la senyora Merkel sigui la cancellera alemanya. Cada dona que accedeix a una posició de poder en política està legitimada per fer-ho i ha de ser valorada per la seva acció política. Però no ens confonguem. Penjar-se l’etiqueta de la lluita per la igualtat o la lluita feminista per proposar una candidata dona és una actitud oportunista.

Quan ha tingut oportunitat de governar, el PSOE ha demostrat fer bones polítiques d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones, ha estat pioner en aquest àmbit per exemple en la creació del Ministeri d’Igualtat; així mateix, moltes dones socialistes que han governat han rebut crítiques profundament masclistes pel fet de ser dones (Maria Teresa Fernández de la Vega o Leire Pajín entre d’altres) sovint degudes a decisions polítiques que pretenien erosionar l’’statu quo’ patriarcal. Aquest no és el cas de Susana Díaz; anem veient que Susana Díaz encarna molts dels tics de l’anomenada «vella política»: és partidària de funcionaments poc democràtics, utilitza estratègies tèrboles per aconseguir el poder, es rodeja i s’escuda en els barons del partit que representen el passat per quedar-se ancorada en el poder. En cap cas fa una autocrítica profunda del perquè el seu partit està perdent representativitat social a una velocitat de vertigen.

Díaz representa l’’establishment’ i l’estructura patriarcal dins del partit més que cap altre candidat. No és que els altres presentin una proposta que estigui als antípodes d’aquestes posicions; de fet el PSOE s’ha embrancat en una guerra caïnita que, en cap cas, contribueix al debat de fons i a escoltar les necessitats de la societat d’avui i de demà. Ara bé, no podem caure en l’error de censurar-la doblement per ser continuïsta i ser dona, no seria just però tampoc li podem atribuïr el valor del canvi per ser dona. Ella, que només parla en termes de guanyar i perdre eleccions. Com bé diu la doctora en psicologia social Sara Berbel Sánchez, perquè la incorporació de les dones a les posicions de poder (ja sigui en política, en l’àmbit empresarial, etcètera) realment suposi un canvi transformador socialment en termes d’igualtat entre homes i dones –incloses les noves formes de liderar– que aporti elements diferencials per a dones i també per a homes, cal que les dones hi arribem en un nombre suficient. Quan una sola dona arriba al poder el que es produeix és una assimilació d’aquesta dona a les estratègies, estructures i formes majoritàries amb l’objectiu de conviure-hi i sobreviure-hi. Sovint les dones no ens sentim còmodes ni en formes ni en continguts amb aquests estils clàssics, heteropatriarcals, confrontadors, poc negociadors i poc empàtics en l’exercici del poder. Aquesta es una de les dificultats amb les quals ens trobem per arribar a llocs de decisió. Se sol produir una mena de selecció natural (és a dir, patriarcal) que fa que, en gran mesura, les dones capaces d’entrar en el joc polític tradicional i, per tant ser reconegudes pels homes, són aquelles que accepten l’establishment i s’hi adhereixen. És a dir, el que han fet majoritàriament els homes durant dècades.

Afortunadament avui tenim algunes excepcions rellevants com ara l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, o l’alcaldessa de Badalona, Maria Dolors Sabaté, que, sense entrar en anàlisis programàtiques, estan intentant fer política d’una altra manera; demostrant que es pot escoltar l’adversari i intentar negociar, que el més important és el bé de la ciutadania o que mostrar les emocions en públic no et fa més dèbil, sinó més forta.

Aquestes noves formes de liderar no són propietat exclusiva de les dones però necessiten de les dones per incorporar-les en la cultura política. Segur que dins del PSOE hi ha dones amb capacitat d’impulsar i renovar un partit que ha de ser, necessàriament, rellevant en l’escena política actual, però malauradament no tenen visibilitat suficient. És una llàstima, una oportunitat perduda per a les dones socialistes, per a totes les dones i per a la política.

Anuncis

Quant a Dones Directives i Professionals de l'Acció Social

Xarxa que treballa per augmentar la presència i la visibilitat de les dones en l’àmbit social.
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s